diumenge, 14 de juliol del 2013

L'estiu incert

Està sent un estiu atípic, tot i que encara queda molt. Quan a finals de maig vaig jugar un partit de fulbito amb els amics, no podia imaginar-me que en donaria tants problemes la meva recuperació. He anat arrossegant problemes físics des d'aleshores i això a condicionat els meus entrenaments i sortides.
Finalment en vaig quedar sense cotxe en la sortida de l'Aneto. El nivell de l'aigua del Pla de Estan va créixer el suficient pel desglaç, per atrapar els cotxes allà i després la gran pluja caiguda van fer que quedes sota l'aigua del llac i per tant INSERVIBLE.
El període de tres setmanes de vacances familiars ha estat dedicat a voltar com fent sempre a ritme dels nens i tampoc he pogut fer gaire cosa que menjar molt i agafar uns quilos.
Sort que encara queda molt d'estiu...
Diumenge vaig a fer l'Olla de Núria i tot i que no estic en un bon moment sortiré a gaudir de la muntanya com m'agrada fer. Se'n farà molt llarg però no he de batre cap marca.
Després si estic en condicions, espero poder preparar mínimament la Marató de Hèlsinki del 17 d'agost.
Porto tres dels quatre dies que els fisios en van recomanar fer per recuperar-me de les sobrecàrregues d'aductors. Sembla que va bé però ja es veurà.


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Verano incierto



Está siendo un verano atípico, a pesar de que todavía queda mucho. Cuando a finales de mayo jugué un partido de fulbito con los amigos, no podía imaginarme que me daría tantos problemas mi recuperación. He ido arrastrando esos problemas físicos desde entonces y estoy condicionado en mis entrenamientos y salidas.
Finalmente me quedé sin coche en la salida del Aneto. El nivel del agua del Plan de Están creció lo suficiente por el deshielo como para atrapar los coches que allá estaban y después de la gran tormenta el coche quedó bajo el agua del lago y por lo tanto INSERVIBLE.
El periodo de tres semanas de vacaciones familiares ha sido, como hacemos siempre, un sin parar a ritmo de los niños y tampoco he podido hacer mucha cosa mas que comer y engordarme unos kilos.
Suerte que todavía queda mucho verano...
El domingo voy a participar en la Olla de Núria y a pesar de que no estoy en un buen momento, saldré a disfrutar de la montaña como me gusta hacer. Se hará muy largo pero no tengo que batir ninguna marca.
Después si estoy en condiciones espero poder preparar mínimamente el Maratón de Helsinki del 17 de agosto.
Llevo ya  tres de los cuatro días que los fisios me recomendaron hacer de descanso para recuperarme de las sobrecargas de aductores. Parece que va bien pero ya se verá.